Res ni ningú no és imprescindible. De vegades entendre això ens pot alliberar de molta pressió innecessària. I cada dia és un nou dia i tot segueix la seva evolució i procés hi hagi qui hi hagi al capdavant. Aquesta dita concreta serveix per indicar que una persona sola no influeix decisivament en l'actuació d'una comunitat o multitud de gent.
També ho podem dir amb altres imatges metafòriques, com ara per un poll no es perd la llocada o per un nap no es deixa de coure l'olla, segons vulguem aprofitar imatges de la vida del camp o de la gastronomia. I trobem, en sentit contrari, que per un clau es va perdre una guerra, o per un clau es perd una ferradura, per una ferradura un cavall i per un cavall un cavaller. Però això ja són figues d’un altre paner.
Benvinguts a 300 dites que faran història.
En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
dissabte, 25 d’octubre del 2014
287 - Per un frare no es perd un convent, ni per un soldat un regiment
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada