És un proverbi italià que ve a dir que, malgrat les diferències de situació o categoria, al final no hi ha diferències de tracte.
S’acostuma a dir de la mort, que és igual per a tothom i de la qual ningú se n’escapa: Caga el rei, caga el papa i de la mort ningú se n’escapa. Perquè amb la mort, tot s'acaba i de la mort enllà no es pot passar.
Em quedo doncs amb la interpretació que apunta que malgrat les diferències aparents, a la fi tots som iguals i per això peó i rei comparteixen caixa. Una altra possible interpretació podria ser que en qualsevol joc calen reis i peons i que tots són imprescindibles per a la partida, encara que cadascú tingui una funció (i unes atribucions) ben diferents.
Benvinguts a 300 dites que faran història.
En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
diumenge, 2 de novembre del 2014
295 - Un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada