300 dites que faran història: Índex alfabètic

A bon entenedor, breu parlador
A bord del veler, després del patró, el cuiner
A cada bugada es perd un llençol
A cal ferrer, ganivet de fusta
A camí llarg, passa curta
A gat vell, rateta tendra
A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla
A l’enemic que fuig, pont de plata
A la mà tancada sempre se li diu puny
A molt vent, poca vela. A poc vent, puny i rem
A pagar, vés-hi a peu; a cobrar, vés-hi a cavall
A poc a poc es va lluny
A poc a poc i bona lletra
A poc a poc s’encén el foc
Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge
Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor
Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos
Ahir pastor i avui senyor
Al malfeiner cap eina li va bé
Al mig dels boigs hi viuen els savis
Amb bon vent, tothom és mariner
Amb el cor en la mà, pocs negocis faràs
Anar amb el lliri a la mà
Arbre a terra, tothom li fa guerra
Arbre sovint trasplantat no posa arrels
Arrencada de cavall, parada d’ase
Ase de molts, el llop se’l menja
Bandera vella, honra de capità
Barca vella, per fer-ne estella
Bon vent i barca nova!
Bona nit, gresol, que la llum s'apaga
Bou solt es llepa com vol
Brams d’ase no arriben al cel
Cada casa és un món
Cada cosa al seu temps, i les figues per l’agost
Cada ovella amb la seva parella
Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana
Cada poble, el seu estil
Cadascú parla de la fira segons li va en ella
Cadascú porta l'aigua al seu molí i deixa sec el del seu veí
Calla quan mengis sardina, per no empassar-te l'espina
Cànter nou fa l'aigua fresca
Cantin papers i mentin barbes
Cap a on el cor s’encamina, el peu hi camina
Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra
Cap geperut no es veu el gep
Cara d’ovella i urpes de llop
Càrrega que plau no pesa
Carrers molls, calaixos eixuts
Casa mia, per pobra que sia
Casa nova, fora rates
Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar
Castiga'n un, n'escalivaràs vint-i-un
Cent quimeres no paguen un deute
Clau d'or obre qualsevol pany
Com més anys, més desenganys
Com més cosins, més endins
Com més lleis, més mals
Com més mar més peix (o més vela)
Com sembraràs, colliràs
Continua gotera forada la casa
Costums fan lleis
Costums trenquen lleis
Creu el lladre que tots roben
Curt de llengua i llarg d'ungles
D’on no n’hi ha, no en raja
D'allò perdut treu-ne el que puguis
De baralles i de plets, el qui en fuig és ben discret
De bon arbre, bon fruit
De bona casa, bona brasa
De fil prim és teixida la vida
De l’arbre caigut tothom en fa llenya
De la gota, la font; de la font, el riu; i del riu, el mar
De la ignorància, ve la desconfiança
De lluny, es veu la vila, i de prop, la gent
De l'ou al jou, del sou al bou i del bou a la forca
De més verdes en maduren
De mica en mica s’omple la pica
De moliner mudaràs i de lladre no t’escaparàs
De pare músic, fill ballador
De poca brasa es fa un gran foc
De ponent, ni vent ni gent
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena
De tant que et vull et trac un ull
De terres apartades, mentides a cabassades
De vells ningú en vol sofrir, però tothom vol envellir
De xiquet es cria l'arbre dret
Deixa diners als amics si vols tenir enemics
Del cor neixen sentiments; del cul, els excrements
Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs
Del vell, el consell
Dels homes és errar; de bèsties, no esmenar
Dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu
Des que hi ha campanes hi ha batalls
Després de la foscor, ve el dia amb bona claror
Déu dóna faves a qui no té queixals
Déu inventà la balança, i el diable la romana
Deutes vells, baralles noves
Digues-me amb qui vas i et diré qui ets
Diners fan diners
Divideix i venceràs
Dos galls en un galliner, no pot ser
Dos ocells en una espiga no fan lliga
El bon dia comença per l'alba
El ca que vol pa ha de llepar la mà
El calendari nou treu el vell de casa
El camí de l’infern fa baixada i el del cel fa pujada
El dilluns és el diumenge dels ganduls
El foc té aturador, que l'aigua no
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té
El joc no paga la candela
El jornal entra per la porta i se’n va pel fumeral
El llit calent fa la taula freda
El llop muda les dents, però no els pensaments
El mal ve a bótes i se’n va a gotes
El mariner a la mar, el pagès a la terra i el soldat a la guerra
El meu got és petit, però bec en el meu got
El món no es va fer en un dia
El morter sempre fa pudor d’alls
El primer cop que m’enganyis, la culpa serà teva; el segon cop, la culpa serà meva
El que es té al néixer no es perd al créixer
El que no es paga amb diners es paga amb dinades
El rei es val de la traïció i no del traïdor
El secret de l'Ametller, que el sap un de cada carrer
El temps perdut mai més no torna
Els anys passen per a tothom
Els arbres no ens deixen veure el bosc
Els catalans, bons mariners i bons comerciants
Els testos s’assemblen a les olles, pel cul o per les vores
En la terra dels cecs, el borni és el rei
Endavant les atxes!
Entre caixes i bancs, tot són entrebancs
Escombra nova escombra bé
Estira més un pèl de figa que una maroma de barco
Estirar més el braç que la màniga
Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec
Favor que et faig, favor que em deus
Feina començada és mig acabada
Fent i desfent, aprèn l'aprenent
Fer la puta i la Ramoneta
Fer la travessia del desert
Fer l'orella sorda
Fer mans i mànigues
Fer passar bou per bèstia grossa
Fer tots els papers de l’auca
Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal
Fes el que jo dic, però no facis el que jo faig
Fil que penja, botifarra que falta
Gat amb guants no agafa rates
Gos que lladra no mossega (o perd el mos)
Hi ha estalvis que foraden les estovalles
Hi ha més dies que llonganisses
Hi ha qui dóna un aglà per fer-te cagar un roure
Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes
Home petit, carregat de punyetes
Ja et conec, herbeta, que et dius marduix
L’ase diu al porc orellut
L’hàbit no fa el monjo
L’home és un llop per a l’home
La boca el perd
La caminada més llarga comença amb un pas
La cara és el mirall de l’ànima
La clau és la pau
La corda sempre es trenca pel cantó més prim
La llei de l’embut: ample per a mi, estret per a tu
La llengua d'un mal veí pica més que un escorpí
La llengua està bé dins la boca
La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos
La mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os
La mar, com més té, més brama
La millor paraula és la que està per dir
La necessitat no té llei
La paciència és una pasta que, com més se’n gasta
La pedra eixida de la mà, no se sap on va
La pela és la pela
Les aparences enganyen
Les males notícies corren més que el vent
L'estopa prop del foc s'encén
L'home és amo del que calla i presoner del que diu
Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat?
Llibre tancat, mestre callat
Llibres, camins i dies porten saviesa
Llops amb llops no es mosseguen
L'ofici del burgès: menjar, jeure i no fer res
Mata més una ploma que cent canons
Mentider conegut, ja no és cregut
Més val pedaç que forat
Més val un pardal en la mà que una perdiu en l'aire
Molta fressa i poca endreça
Músic pagat no fa bon so
Muts i a la gàbia!
No diguis mai d'aquesta aigua no en beure, per tèrbola que sigui
No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta
No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita
No hi ha camí que no tingui fi
No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa
No hi ha pitjor enemic que un mal amic
No hi ha roses sense espines
No hi ha temps que no torni
No podem impedir el vent, però podem construir molins