I encara podem dir també que molt sovint pros i contres actuen de manera complementària. Un no pot existir sense l’altre. Com el Ying i el Yang. O el blanc i el negre.
Això em recorda també aquella pregunta recursiva que et fan periòdicament, quan hi ha canvi d’estacions: —Què t’agrada més, l’estiu o l’hivern? I ja se sobreentén que no es pot apostar per un terme mig, com pot ser la primavera o la tardor, de cap al bon temps o al fred, respectivament. Jo sempre contesto que el que m’agrada és l’alternança. M’agrada l’estiu perquè sé que després vindrà un hivern. I m’agrada l’hivern perquè em permet pensar en el pròxim estiu que s’acosta. Només hivern o només estiu, segur que ens acabaria per avorrir.
