Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 011. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 011. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de gener del 2014

011 - Qui no adoba la gotera, ha d’adobar la casa entera

Cal posar remei a les situacions al més aviat possible, abans no es compliquin i demanin una solució molt més costosa o dràstica.

I és clar, quan comencem la casa per la teulada o fem les coses amb els peus (en comptes de fer-ho amb el cap) passen les coses que passen: equipaments amb un pressupost sobre plànol que es multiplica exponencialment quan es passa a la realitat (amb quitances i mossecs de molts paràsits pel camí) o que s'acaba tan malament que li cal un manteniment constant i car. Que els ho diguin als valencians amb el Palau de les Arts de Calatrava o als venecians amb el Pont de la Constitució (també de Calatrava, vés per on!).

Ho podem lligar amb aquella altra dita que fa: Val (o Costa) més la salsa que els caragols. O el suc que la perdiu. O el mall que l'enclusa. O el farciment que el gall. O el brou que les tallades. O l'espart que l'escurada. O el mànec que el martell. O el pedaç que la camisa. Que vol dir que es dóna més importància a la circumstància que a la substància, a les coses subsidiàries que no pas a les essencials.