217 - Arbre sovint trasplantat no posa arrels

Arribats a l’extrem que Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat. O també A bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell. Ens prevé aquesta dita que som gent de costums i que quan apartem algú dels seus i del seu entorn, sempre és amb un alt cost personal. I aquest cost s’agreuja en el cas de persones grans, que ja no són tan fàcilment adaptables a nous llocs, espais, gents i costums.

Això em fa pensar en situacions quotidianes amb els nostres grans, quan per impossibilitat d’atendre’ls bé, per incapacitat, per sobrecàrregues familiars, per malalties sobrevingudes o pel motiu que sigui, decidim ingressar-los en una residència.

És potser el trasplantament personal més dur i difícil de superar, per molt que sigui llei de vida. És allò que ningú vol vells a casa, però tothom vol arribar a vell.