El poble català, un poble ple de seny i que es mira molt en les despeses, ha de tenir moltes expressions relacionades amb aquest camp semàntic. I observem que, en molts casos, aquestes dites van vinculades amb les mans (per fer l’acció de donar o de rebre necessites les mans).
En el cas que ens ocupa, significa excedir-se en les despeses. Però amb les mans, podem expressar moltes altres coses, com ara, tenir la mà blana (ésser indulgent), tenir la mà trencada (ésser hàbil o expert), tenir la mà pesada (pegar fort), tenir la mà llarga (tendència a pegar) o tenir per la mà (tenir-hi experiència).
En els darrers anys, entre la crisi i les retallades i pressions de l’estat espanyol per evitar una consulta i un divorci inevitable, tenim les mans més foradades que mai. I ara ens cal trobar els pedaços per tapar tant de forat o trobar uns guants que s’hi ajustin a mida. O engegar-los a fer la mà!
Benvinguts a 300 dites que faran història.
En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris despeses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris despeses. Mostrar tots els missatges
divendres, 5 de setembre del 2014
dilluns, 21 d’abril del 2014
100 - El jornal entra per la porta i se’n va pel fumeral
Aquesta dita se’ns fa ben present durant el cru hivern, quan hem de fer mans i mànigues per poder pagar la despesa energètica d’escalfar la nostra llar. Ens ve a dir, doncs, que menjar i escalfar la casa comporten una gran despesa en la majoria de llars. I quan el sou justeja, la situació esdevé dramàtica.
Aquesta crisi a la qual ens ha abocat l’avarícia dels que més tenen, ha fet que enyorem els sous mileuristes que abans eren el clixé del treballador mal pagat per feines poc valorades.
Hem arribat a l’extrem que moltes persones, tot i mantenir la feina, han esdevingut pobres fins al punt de no poder pagar els consums mínims per alimentar-se i mantenir una casa en unes mínimes condicions de confort.
Aquesta crisi a la qual ens ha abocat l’avarícia dels que més tenen, ha fet que enyorem els sous mileuristes que abans eren el clixé del treballador mal pagat per feines poc valorades.
Hem arribat a l’extrem que moltes persones, tot i mantenir la feina, han esdevingut pobres fins al punt de no poder pagar els consums mínims per alimentar-se i mantenir una casa en unes mínimes condicions de confort.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

