207 - Les aparences enganyen

Res és el que sembla i ben sovint ens volen fer creure coses que no són. Diem que tothom veu la cosa segons la ullera que es posa.

I no ens ha de sobtar, atès que vivim en una societat on el que val és l’aparença, on la possessió és més valorada que la persona. Ens valoren pel que tenim i no pas pel que som. Són altres coses que haurem d’anar canviant, perquè això ens porta a ser una societat feble i malalta.

Aparença i consum. I a què ens porta tot plegat? I com que la veritat molt sovint dol, hem fet de l’eufemisme art i ja no diem les coses pel seu nom (massa dur), sinó que anem inventant nous noms per a les coses per fer-les més passadores. Però la realitat segueix sent allà fora, encara que ens entestem a mirar cap una altra banda.

191 - L’hàbit no fa el monjo

Però per contra també diem que Vesteix un bastó i semblarà un senyor. O una bona capa tot ho tapa. En què quedem?

Del que ens està advertint el primer refrany és que no ens podem refiar de les aparences, que sovint enganyen. La impressió que tenim de les coses pot ser errònia. Perquè la vestidura no fa la figura, ni la barba no fa el filòsof.

Però el refranyer és juganer i li agrada mostrar-nos les dues cares d’una moneda i si pot fer-ho alhora, encara millor.