061 - Qui no pot segar, espigola

Espigolar se'n diu a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general. Sovint, hi havia pagesos que un cop feta la sega, tenien permís per anar a espigolar als camps, per arreplegar allò que hi havia quedat. I d’aquesta feina en vivien (potser malvivien) força famílies, i potser era el seu únic mitjà de subsistència.

Amb això el que es vol dir és que no cal descartar una feina petita, perquè dóna un benefici, encara que no sigui molt gran. Encara que ja sabem que D’espigolar, pocs es fan rics.

057 - Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer

Aquesta facècia o joc de paraules provocat per la rima a una pregunta retòrica, que és indicació d’allò que mai hauríem de fer, sembla que ho tenen mal entès els nostres governants, que estan malvenent el patrimoni, per quedar-s’hi de lloguer a uns preus que mai sabrem del cert. Preus incerts i beneficiaris incerts, també.

Un indicatiu clau d’anar a mal borràs o de cap a caiguda és haver de vendre patrimoni per anar a altres bandes de lloguer. Justament el que està fent sense mirar-s’hi gaire la Generalitat nostra.

056 - Carrers molls, calaixos eixuts

Hi ha tot un seguit d’estratègies comercials que afavoreixen el negoci i les vendes. Podem parlar de la concentració, les novetats, les ofertes o les rebaixes, entre d’altres.

La dita d’avui ens adverteix que una meteorologia adversa comporta que la gent es quedi a casa i els comerços siguin buits i, per tant, amb el calaix de la caixa buit.

La crisi ha comportat una pèrdua important de poder adquisitiu a tothom: Fins dels que han mantingut la feina. I això ha col·lapsat l’economia del país. Les botigues no venen i tanquen i ens arrosseguen a un futur ben magre i gris. Cap on haurien d’apuntar les polítiques econòmiques?