El refranyer cerca dites ben plàstiques i expressives per denotar aquest contrast de sort/dissort i, per exemple, diu: Qui és desgraciat (de mena), amb els collons ensopega. O també: Els uns neixen amb estrella i altres neixen estrellats.
Perquè de la mateixa manera que n’hi ha que arriben i besen el sant, o arriben i agranen o arriben i molen, altres s’alcen amb el peu esquerre, ballen amb la més lletja o van néixer per mal forat.
