246 - Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar

Hem de creure i aconseguir que els enganys, els robatoris i les males accions no restin impunes. Tard o d’hora els malfactors han de retre comptes davant la justícia. I la justícia ha de fer mans i mànigues perquè cap delicte prescrigui ni ningú es lliuri de respondre dels seus actes.

Diuen que el foc sempre s’acaba descobrint, per fondo que sigui i volem creure que tota culpa ha d’acabar aflorant i sent jutjada.

Tenim mites amb peus de fang i la corrupció ha esquitxat bona part de la casta política. Cal fer cau i net i començar de nou. I trobar gent preparada i honesta que ens governi i ens sàpiga portar a bon port.

183 - Robar a lladres no és pecat

Segur que Robin Hood no és l’únic cas d’heroi que robava els rics per a repartir-ho entre els pobres. El refranyer i la consciència popular aproven algunes conductes reprovables quan són dirigides a persones de moral distreta (i ben distreta).

Per això també diu que Qui roba a un lladre, té cent anys de perdó. I ens adverteix de caure en la temptació fàcil del robatori: Qui té mans, no digui lladre; qui té peu, no digui coix.

I per això també apunta a determinats col·lectius que habitualment fan cisa en els tractes amb els compradors: Cent moliners, cent teixidors i cent sastres, tres-cents lladres. I també ens adverteix d’aquells que mai pensaríem que són lladres: Hi ha lladres que porten casaca.

122 - Creu el lladre que tots roben

No hi ha ignomínia pitjor que voler fer passar el botxí per víctima i culpabilitzar la persona atacada pels fets que pateix en primera persona.

Quan la senyora de Cospedal acusa de feixistes els qui ataquen el PP de Catalunya cau en la baixesa més miserable que ningú es pugui imaginar.

Aquest escrit el dedico als centenars de milers d’exiliats fora de casa i els centenars de milers ajusticiats per franquistes i feixistes que no han pagat els seus crims i que perpetuen la seva baixesa amb descendents que segueixen manant i no han demanat perdó encara. Potser algú diria que van morir prop de casa o que van passar els darrers anys de la seva vida lluny de casa.