Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baralla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baralla. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de setembre del 2014

252 - De baralles i de plets, el qui en fuig és ben discret

El refranyer sempre ens adverteix sobre els plets. Hem d’evitar-los a qualsevol preu, perquè, tot i guanyar-los, hi acabem perdent. Tothom hi perd en un plet. Almenys les dues parts. Els únics beneficiats són els estaments legislatius (jutges, advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos) i els advocats que defensen les dues parts.

Per això, entre d’altres recomanacions, el refranyer ens diu que A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos. Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana (els frares), amb qui es vesteix pel cap (dones) i amb qui mai parla per boca pròpia (gent de lleis o elements oficials)

El millor plet és aquell que no arriba a celebrar-se: Ans de moure plet, fes-hi avinença. Com més lleis, més plets. Perquè Els plets arruïnen les cases i Els plets, guanyant es perden.


divendres, 6 de juny del 2014

146 - Divideix i venceràs

És una frase atribuïda a Lluís XI, rei de França (1461-1483), encara que d’altres ho atribueixen a estratègies de combat de l’emperador romà Juli Cèsar: Divide et impera. Quan tens un enemic, sembla més fàcil poder-lo derrotar si l’afebleixes en diversos bàndols que si t’hi has d’enfrontar de ple i directament.

Joan Amades recull una història relacionada en una de les faules del Refranyer isòpic, "Dels quatre bous". Diu que hi havia quatre bous molt units, que per tal de salvar-se de tots els perills i de defensar-se de qualsevol atac sempre anaven junts. Cap animal no els podia envestir, puix que tots es defensaven braument i quan un estava en perill, l'ajudaven.

Sembla clar que quan es trenca aquesta unitat d’acció, resulta molt més fàcil derrotar l’enemic o contrincant. La desunió confereix debilitat i afavoreix la victòria de qualsevol possible enemic.