Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. Aquesta sentència bíblica, de l'Eclesiàstés, que indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca, ha inspirat filòsofs, poetes, músics i tota altra gent que l'ha recollit, comentat i reformulat.
Hi ha un temps de néixer i un de morir. Temps de matar i temps de guarir; temps d'enrunar i temps de construir. Temps de callar i temps de parlar; temps d'estimar i temps d'odiar. Temps de guerra i temps de pau.
I quan ha passat el temps de cada cosa, fem tard, ja no hi ha retop. Per tant, pas ferm i endavant les atxes!
