Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 196. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 196. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de juliol del 2014

196 - Déu inventà la balança, i el diable la romana

… i Montoro les balances fiscals. Amanides i ben embolicades amb paper de cel·lofana per a regal (i perquè no facin tuf). Sempre hi ha hagut el dubte sobre si les balances, siguin quines siguin, pesen correctament o són manipulades (sempre en favor del propietari i en contra del comprador).

La Justícia és representada com una dona amb els ulls tapats i unes balances a la mà, com a metàfora de la imparcialitat, que se li suposa.

La balança té aquest punt d’equilibri dels seus plats, a la recerca d’un pes just, imparcial i matemàtic. I no sé perquè sempre ens mirem les balances amb aquell punt d’incredulitat o de desconfiança.