Aquesta dita ens recorda l’època colonial, quan molts catalans van anar a fer les Amèriques i van tornar com a indianos rics i, sovint, prepotents i pretenciosos.
Tenir molta terra a l’Havana és encara pitjor que tot això: no és ser ric i poderós, sinó simular tenir riqueses i poder allà, a l’altra banda del mar, lluny, ben lluny. Tan lluny que mai ningú no ho ha vist i ben sovint només respon a la imaginació d’aquell que aparenta i en parla amb fatxenderia.
Ja diuen que val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca. I és que El tracte fa el parentiu.
Benvinguts a 300 dites que faran història.
En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aparença. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aparença. Mostrar tots els missatges
dissabte, 29 de març del 2014
dimecres, 12 de març del 2014
060 - Molta fressa i poca endreça
Ho podem resumir amb moltes paraules i pocs fets. Es diu quan en un assumpte concret hi ha molts preparatius i prolegòmens, per acabar amb no res o amb un resultat ben poc vistós.
També diem Molt renou i poca llana, Molta fatxada i poc trast, Molta llet i poc formatge o Molt soroll de boixets i poques puntes, entre d’altres.
Som en un moment del procés que hi ha molt soroll (fins i tot de sabres) i hem de pensar que la nostra tenacitat i un bon full de ruta han de fer desaparèixer aquests sorolls que distorsionen la realitat.
També diem Molt renou i poca llana, Molta fatxada i poc trast, Molta llet i poc formatge o Molt soroll de boixets i poques puntes, entre d’altres.
Som en un moment del procés que hi ha molt soroll (fins i tot de sabres) i hem de pensar que la nostra tenacitat i un bon full de ruta han de fer desaparèixer aquests sorolls que distorsionen la realitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

