200 - A camí llarg, passa curta

Una bona recomanació de com emprendre una tasca llarga i feixuga, com aquesta de publicar durant 300 dies seguits una dita relacionada amb el procés d’autodeterminació del poble català. A poc a poc i bona lletra, i sense precipitació, no fos cas que féssim una sortida de cavall i aturada d’ase.

Som a mig camí ja passat. Anem pel bon camí. Anem pel camí dret i un bon camí no és marrada, sinó que un bon camí sempre és drecera. I el camí més curt no sempre és el millor. Perquè camí començat és mig acabat. Perquè a aquestes alçades, no desfarem pas el camí. I sí és cert que el qui troba bon padrí, ja ha conegut mig camí. Però no hem fet pas el viatge del peresós, que per un camí en fa dos, perquè sabíem que en llarg camí una palla pesa i l’hem fet lleugers, però decidits.

I ja sabeu: Fent camí s'arriba a la fi.

178 - Qui no tingui cap, que tingui cames

De vegades la cruesa del refranyer se’ns mostra en tot el seu esplendor amb alguna dita incontestable, carregada de raó i de seny.

En aquest cas, els oblits, generalment ens fan recular un camí o fins i tot desfer-lo, per esmenar aquell oblit.

La manca de memòria, per tant, habitualment ens compromet i ens obliga a fer marxa enrere per trobar remei a un oblit o omissió. Per tant, és un bon consell cuidar el cos (les cames) a mida que la memòria (el cap) ens va fent fallida.

142 - Gat amb guants no agafa rates

Els animals sempre han estat ben presents al nostre refranyer. Animals domèstics, de granja, de bosc… Com gat i gos. El gat i el gos sempre es barallen. Gats i rates no fan lliga. Per genètica, el gat caça rates. Fill de gat, caçador de rates. I per això també ens prevé el refranyer que el gat, sense voler, esgarrapa. Però si el gat té guants… no agafa rates, és clar. Vol dir que el qui és massa donat a la pròpia comoditat i no sol molestar-se a fer un esforç, no sol fer gaire cosa de bo.

El paral·lelisme entre gats i rates és equiparable al d’ovelles i llops. El fort es menja el feble, en el cas del llop i les ovelles. El gran es menja el petit, en el cas del gat i les rates. Com passa amb els peixos: El peix gros es menja el xic.

Posats a triar, hauríem de decidir si volem ser gats o rates i, si triem ser gats, si volem anar amb guants o sense.

120 - Fer mans i mànigues

Una bona peça de vestir ha d’anar ben ajustada a la nostra mida. Així la màniga ha d’ajustar-se en amplada i llargària al braç que ha de cobrir i mostrar només la mà. Aquesta és la mida justa a ca la modista.

Mans i mànigues van ben relacionades, doncs, i el refranyer en fa esment en un seguit de dites i refranys, com ara la que il·lustra aquesta entrada.

I aquesta dita vol dir que posem tots els mitjans per aconseguir quelcom o que actuem amb tots els mitjans possibles, que ens esforcem molt per aconseguir una cosa. També ho podríem dir amb altres imatges, com ara remoure cel i terra, fer pits i llonzes, fer l'impossible, regirar-ho tot, treure tot l'estam, com ens diu M. Teresa Espinal al Diccionari de sinònims de frases fetes (2004).