288 - Prometre és com una veta, que dura fins que no peta

Ai, el prometre! De prometre a complir hi ha molt a dir. De vegades sembla que les promeses són fetes per incomplir-les i així arribem a l’oxímoron de les promeses electorals i les actuacions dels nostres polítics només degudes al que van prometre al programa electoral o en aquells llargs i pesats dies de campanya. I s’hi aferren com si fos el fill petit de la sacrosanta constitució!

Diuen que prometre no fa pobre. I tant! I potser per això cada vegada té menys valor la paraula donada i el refranyer ens adverteix amb allò de fets i no paraules o fes el que jo dic, però no et fixis en el que jo faig.

I tornant a relacionar paremiologia i meteorologia podem dir (no sé si mai l’hem sentit dels nostres homes i dones del temps) que el prometre és núvol i el donar és pluja, en el sentit que el prometre és voluntari i el complir és forçat.