Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 076. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 076. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de març del 2014

076 - Casa mia, per pobra que sia

El meu avi sempre em deia que els diners són cars. Evidentment es referia a quan els has de demanar, perquè te’ls prestin. No surt car, no. Surt caríssim.

Per això aquesta dita pren relleu i actualitat, encara que la forma lingüística ens remeti a temps ben pretèrits: que tinguem casa nostra, que la tinguem pagada i que no ens puguin fer fora d’ella. Encara que sigui humil i sense ostentacions.

Encara que, com veurem en dites subsegüents, no només són importants les quatre parets, sinó el lloc on es troba i les persones que ens envolten. Però no avancem esdeveniments.