232 - Estirar més el braç que la màniga

Diuen que anar més enllà de les nostres possibilitats ens ha portat a aquesta crisi profunda i injusta. Que hem gastat més que no permeten els ingressos. I això és fals, almenys en un bon nombre de casos que tots coneixem.

Si et renegocien les condicions d’un deute contret (sempre en contra teva i on només tu assumeixes les pèrdues d’una desvalorització dels béns adquirits), t’abaixen el sou, t’apugen els impostos i els serveis bàsics (mobilitat, habitatge, ensenyament, alimentació, aigua i energia, bàsicament), no és que t’hagis endeutat per sobre de les teves possibilitats, sinó que t’han fet un atracament a mà armada.

No hem estirat més el braç que la màniga, no. El que passa és que ens han escurçat el vestit sense avís i amb traïdoria.

117 - Deutes vells, baralles noves

Les situacions problemàtiques s’han de tancar bé i definitivament. Sinó sempre tindran tendència a tornar a sortir, com els bolets, d’una manera inesperada i injustificada.

Un deute antic, sigui del tipus que sigui (no només econòmic, sinó també emocional, passional, d’amistats trencades o de decepcions), pot retornar a l’actualitat amb rebrots de força quan alguna situació actual ens recorda aquell deute pendent.

S’han de saldar els deutes pendents per poder-los tancar, girar full i mirar endavant.

097 - Cent quimeres no paguen un deute

Tots necessitem il·lusions i utopies que ens ajudin a progressar i a mirar endavant. Hem d’aprendre a saber què volen dir les ítaques.

Però dels somnis i dels pardals al cap no sempre en surt per posar un tros a l’olla. Ni per pagar les factures.

Per tant, sí, a les il·lusions i als somnis, però fent l’exercici, de tant en tant, de posar els peus a terra i analitzar el que tenim al davant i el possible esdevenidor.

096 - A pagar, vés-hi a peu; a cobrar, vés-hi a cavall

Que savi, el nostre refranyer! Es pot millorar una ensenyança tan clara i sintètica com aquesta?

Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar.

De vegades, un petit lapse de temps, arribar en el moment just i adequat, pot fer que un cop de sort ens beneficiï o ens pugui perjudicar. Per tant, temps al temps...