Perquè Qui a un castiga, a cent avisa. Els judicis sumaríssims són injustos gairebé sempre i passa el mateix amb les generalitzacions que ens fan posar a tothom en el mateix sac. És ben cert i hi ha molta tendència a fer aquest tipus de simplificacions.
De totes maneres, i segur que molts mestres ho entendran, de vegades un càstig a temps serveix per marcar la ratlla de l’exigència i de la permissivitat. I és ben cert que moltes vegades n’hi ha que escarmenten en el cap d’uns altres.
Ama ton fill i castiga'l bé. La severitat cal en determinats moments de l’ensenyança. A l’escola, a casa amb els fills. Però s’ha de ser prou flexible per permetre excepcions que confirmin la regla.
Benvinguts a 300 dites que faran història.
En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escarmentar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escarmentar. Mostrar tots els missatges
dilluns, 15 de setembre del 2014
247 - Castiga'n un, n'escalivaràs vint-i-un
Etiquetes de comentaris:
247,
càstig,
escarmentar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
