Diuen que els testos s’assemblen a les olles (del mig o de les vores); Tal pare, tal fill; De bon arbre, en surt bon fruit; El fill de la gata, rates mata; El pare joglar i el fill timbaler; A tals pares, tals fills; Fill de pare ballador, tot el dia salta; Qui s'assembla als seus, no fa tort a ningú; De tal buc, tal eixam; No és bord qui retira als seus; Cabres virades fan cabrits virats; Per on salta la cabra, salta la xota… I en trobaríem molts i molts més. És un filó inesgotable!
Amb tot, cal tenir en compte que aquest tipus de parèmies habitualment s’apliquen en sentit negatiu, perquè els fills s'assemblen als pares i solen heretar llurs mateixos defectes.
