Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diners. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diners. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’octubre del 2014

263 - El joc no paga la candela

El joc clandestí s’ha relacionat habitualment amb la nit (el que de nit es fa, de dia es veu). De nit tots els gats són negres. La nit atorga aquell revestiment de misteri que cerquen aquestes activitats delictives o prohibides.

I encara que els nostres governs s’entestin a fer-nos jugar i jugar en jocs d’atzar, per al seu lucre i per emplenar les arques de l’estat, el refranyer ens prevé que els guanys en el joc són efímers i fugissers. Fins al punt que amb els guanys del joc no es podia pagar ni tan sols la candela usada per veure-s’hi quan encara no hi havia electricitat i calia il·luminar les taules de joc.

Ja ho diuen: la millor loteria és treballar cada dia.


dimarts, 16 de setembre del 2014

248 - Clau d'or obre qualsevol pany

Diuen que els diners no donen la felicitat, però de vegades faciliten les coses. Aquesta dita expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust. I té prou volada i antiguitat, perquè ens arriba a través de la tradició llatina, en un recull medieval de Hans Walter a la seva magna enciclopèdia de proverbis i sentències llatines de l’edat mitjana.

També diuen que tothom té un preu i aquest preu pot ser una clau d’or. O la impunitat amb què aconsegueixen les coses els qui tenen diners, que res els és prohibit ni negligit.

Jo vull pensar que no tot s’hi val amb un feix de diners a les mans i que realment hi ha mecanismes que posen fre a l’ambició i la corrupció a tots els nivells.


divendres, 29 d’agost del 2014

230 - Amb el cor en la mà, pocs negocis faràs

Hi ha determinats àmbits de la vida on sembla obligat no tenir gaire miraments ni remordiments. Sembla que tot és vàlid per fer diners, a costa del que sigui i en contra de qui sigui. I és clar, si entres en aquest món amb el cor a la mà, segurament te’l massegaran en quatre dies. Per això recomanen tot el contrari: Amb el diner a la mà, tot el món faràs ballar.

Vull pensar que això no és així i que és una altra d’aquelles “veritats incontestables” del refranyer que ens afanyem a desmentir.

Per a mi, anar amb el cor a la mà és el símbol de les bones persones. Persones que actuen dutes pels sentiments, que en totes les coses hi veuen una dimensió sensible que volem tenir en compte.


dissabte, 5 de juliol del 2014

175 - No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita

Hem d’aprendre a canviar els paràmetres de mesura i a entendre les veritats com a relatives. Allò que per a nosaltres és incontestable i irrenunciable, per a d’altres és secundari i prescindible.

Us sona el mot empatia? Serveix per indicar que hem d’aprendre a posar-nos en la pell dels altres. I veure la realitat a partir de com ho pot interpretar o viure una altra persona ens ajuda a entendre aquesta realitat i a pensar que no sempre les persones actuen en reacció o en contra nostra perquè sí o per fer-nos la guitza, sinó que tenim vares de mesura diferents per a valorar les coses i la realitat.

Quan aprenem a mesurar la riquesa a partir de la necessitat i no pas de l’acumulació de riqueses, tot plegat fa un tomb espectacular.


dilluns, 19 de maig del 2014

128 - Si poc es guanya filant, menys es guanya mirant

Aquí el refranyer, també vinculat amb aquest món del tèxtil, ens diu que cap guany no és menyspreable, sobretot si el comparem amb el guany zero.

Per això, encara que hi pugui haver estalvis que foraden estovalles, la cultura de l’esforç i de l’estalvi és una bona recomanació per superar mals moments o situacions econòmiques difícils.

Filar era un ofici mal pagat, que donava pocs guanys. Però és ben clar que qui perdia el temps mirant qui filava encara guanyava menys que qui filava.


divendres, 9 de maig del 2014

118 - Músic pagat no fa bon so

En aquest cas el refranyer ens recomana no pagar a l’avançada les feines, perquè la persona que ja ha cobrat, no farà la feina amb la mateixa voluntat i professionalitat que aquell que encara és pendent de rebre els emoluments corresponents.

És un consell assenyat i prudent. De la mateixa manera que moltes obres que fem tenen un període de garantia, com passa amb molts productes tecnològics que comprem. I això ha de ser així perquè el fabricant o la persona que ho fa, no sempre pot respondre de la qualitat de tot allò que ven. I així, la llei, ens empara davant negligències manifestes.

Ara bé, si això ho passem al món de la medicina (tot un món, no hi ha dubte), el refranyer ens diu que allò que el metge esguerra, ho tapa la terra. Poca broma, doncs!


dilluns, 21 d’abril del 2014

100 - El jornal entra per la porta i se’n va pel fumeral

Aquesta dita se’ns fa ben present durant el cru hivern, quan hem de fer mans i mànigues per poder pagar la despesa energètica d’escalfar la nostra llar. Ens ve a dir, doncs, que menjar i escalfar la casa comporten una gran despesa en la majoria de llars. I quan el sou justeja, la situació esdevé dramàtica.

Aquesta crisi a la qual ens ha abocat l’avarícia dels que més tenen, ha fet que enyorem els sous mileuristes que abans eren el clixé del treballador mal pagat per feines poc valorades.

Hem arribat a l’extrem que moltes persones, tot i mantenir la feina, han esdevingut pobres fins al punt de no poder pagar els consums mínims per alimentar-se i mantenir una casa en unes mínimes condicions de confort.


dijous, 17 d’abril del 2014

096 - A pagar, vés-hi a peu; a cobrar, vés-hi a cavall

Que savi, el nostre refranyer! Es pot millorar una ensenyança tan clara i sintètica com aquesta?

Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar.

De vegades, un petit lapse de temps, arribar en el moment just i adequat, pot fer que un cop de sort ens beneficiï o ens pugui perjudicar. Per tant, temps al temps...


dimarts, 15 d’abril del 2014

094 - Pagant, sant Pere canta

Mal que ens pesi i encara que diguem que els diners no fan la felicitat, amb aquesta dita afirmem que amb diners tot s’acaba arreglant, per difícil que sembli.

Els diners són com la llengua franca, que t’acaben obrint totes les portes.

I hi ha qui intenta posar preu a tot i a tothom. I hi ha aquelles persones, amb càrrec públic sovint, que a la targeta de presentació hi tenen escrit el preu. Perquè a tot hi posen preu i molts es venen per un plat de llenties.


dilluns, 14 d’abril del 2014

093 - El que no es paga amb diners es paga amb dinades

Aquesta dita amaga una confusió, però el sentit de la frase és clar: el que no es paga d’una manera s’acaba pagant d’una altra manera. Perquè tot té un preu i tot té un cost.

L’equívoc prové del mot ‘dinades’, que s’ha interpretat en el sentit de l’àpat del dinar. Però en realitat, antigament, volia dir Quantitat d'alguna cosa que es dóna per un diner o peça de pa que valia un diner. Per tant, volia dir que es podia pagar amb monedes o “en espècies”. Però s’havia d’acabar pagant igualment.


dissabte, 29 de març del 2014

077 - Tenir molta terra a l’Havana

Aquesta dita ens recorda l’època colonial, quan molts catalans van anar a fer les Amèriques i van tornar com a indianos rics i, sovint, prepotents i pretenciosos.

Tenir molta terra a l’Havana és encara pitjor que tot això: no és ser ric i poderós, sinó simular tenir riqueses i poder allà, a l’altra banda del mar, lluny, ben lluny. Tan lluny que mai ningú no ho ha vist i ben sovint només respon a la imaginació d’aquell que aparenta i en parla amb fatxenderia.

Ja diuen que val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca. I és que El tracte fa el parentiu.


dimarts, 11 de març del 2014

059 - La pela és la pela

Una frase que ha fet fortuna per a descriure el tarannà mercader dels catalans i que aquests dies ens ha recordat el Sr. Monago amb el seu català castís del “Sitengcuyons” per presentar les seves balances fiscals (o un veritable despropòsit, segons el conseller Mas-Collell).

En el fons hi ha la redundància de dir que allò que dius és allò que dius, com una tautologia. Però el que vols realment ressaltar és que per diners tot té justificació. I d’aquí a vendre’s per un plat de llenties hi ha un pas ben curt.

No cal aprofundir gaire en les balances fiscals presentades pel president d’Extremadura. Em recorda aquella citació clàssica que diu que Quan el neci calla, pots dubtar de la seva niciesa; però quan obre la boca, et treu de dubtes.


dilluns, 20 de gener del 2014

009 - Entre caixes i bancs, tot són entrebancs

Encara que el repertori de refranys és un repertori tancat, amb molt poques novetats i creacions noves (fixeu-vos, si no, quants refranys parlen d'autobusos, d'informàtica o de neveres elèctriques, per exemple), hi ha situacions actuals que han de tenir cabuda en el refranyer nostrat, aquell ple de consells i actituds. 

Per això no és d'estranyar que en els darrers temps hagi pogut fer fortuna alguna recreació de refrany amb els bancs i les caixes d'estalvi de protagonistes, després del desprestigi acumulat i els maldecaps que ens han causat. 

En referència a les caixes i bancs, cal recuperar també aquelles dites que ens advertien de la lletra petita i de no signar res que no hagis llegit abans. Per si de cas, és clar!



diumenge, 19 de gener del 2014

008 - Deixa diners als amics si vols tenir enemics

Els diners i l'amistat no casen bé i per això el refranyer ens adverteix que, per mor de l'amistat, no hem de deixar diners als amics, perquè l'amistat se n'acabarà ressentint quan li reclamem el deute o en el moment que l'altre hagi de fer la torna. 

Afortunat en el joc, desafortunat en amors. Sembla doncs que tampoc casen bé els diners i l'amor. Amb què lliguen doncs els diners? 

Amb el poder, és clar. Qui té diners té poder. Amb diners es dobleguen voluntats. I diuen que no donen la felicitat, però sembla que hi ajuden. 

I com n'hauríem de dir dels FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica)? Perquè, tècnicament no són un préstec, sinó un avançament d'aquells diners nostres que ens deuen i que ens deixen amb interessos. Un negoci ben rodó!



dimecres, 15 de gener del 2014

004 - Diners fan diners

A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més. Diuen que no donen la felicitat, però que no hi fan nosa. Com diria Joaquín Sabina: "insufribles, pero insustituibles" (ell parlava de les dones, però). L'afany de diners (la usura, si deixem de banda els eufemismes) ens ha portat a aquesta crisi sistèmica que ha eixamplat de manera insospitada les diferències entre els rics (cada cop menys, però amb més diners) i els pobres (cada cop més i amb menys diners). Amb diners es paga tot i Amb diners… torrons! 

La independència ha començat a ser una opció majoritària quan tothom qui viu a Catalunya, fos de la sensibilitat que fos, ha començat a notar l'ofec a la butxaca i a veure que la solidaritat era un eufemisme de l'espoli fiscal que patíem tots els catalans, fóssim o no fóssim independentistes.

Perquè com deia Vicent Andrés Estellés: «Hi haurà un dia que ja no podrem més, i llavors ho podrem tot».