Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana

dissabte, 20 de setembre del 2014

252 - De baralles i de plets, el qui en fuig és ben discret

El refranyer sempre ens adverteix sobre els plets. Hem d’evitar-los a qualsevol preu, perquè, tot i guanyar-los, hi acabem perdent. Tothom hi perd en un plet. Almenys les dues parts. Els únics beneficiats són els estaments legislatius (jutges, advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos) i els advocats que defensen les dues parts.

Per això, entre d’altres recomanacions, el refranyer ens diu que A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos. Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana (els frares), amb qui es vesteix pel cap (dones) i amb qui mai parla per boca pròpia (gent de lleis o elements oficials)

El millor plet és aquell que no arriba a celebrar-se: Ans de moure plet, fes-hi avinença. Com més lleis, més plets. Perquè Els plets arruïnen les cases i Els plets, guanyant es perden.


divendres, 19 de setembre del 2014

251 - Curt de llengua i llarg d'ungles

Aquesta dita la podem “llegir” de diverses maneres, encara que el refranyer l’aplica a les persones malintencionades, a les persones poc parladores o aparentment poc vives, però que saben aprofitar bé les seves ocasions.

Hi ha moltes metàfores i frases fetes relacionades amb els sentits, a través de les diverses parts del cos, a través de les quals es desenvolupen. Així, la llengua, a banda de contenir el sentit del gust, és l’òrgan que ens serveix per parlar. I algú amb la llengua curta és algú poc parlador, que amaga les seves intencions.

I les ungles, la part extrema dels dits, a les mans, que ens serveixen per tocar les coses o, amb un caire més agressiu, per pegar o fer mal els altres, serveixen, doncs, per a agredir o atacar.


dijous, 18 de setembre del 2014

250 - Com sembraràs, colliràs

Justifica el càstig per una mala acció, com amb altres equivalents: Qui la fa, la paga, Tal faràs, tal trobaràs. O, amb un sentit més genèric, també vol dir que tard o d'hora, tothom rep el seu premi o càstig, en funció dels seus actes.

La metàfora del camp també dóna lloc a altres dites de sentit semblant, com ara Qui sembra vents, recull tempestats.

Per tant, hem de ser responsables dels nostres actes i respondre d’ells. Ja sigui en positiu o en negatiu. I és clar que una bona feina comportarà recollir bons fruits. O almenys aquesta és la teoria.


dimecres, 17 de setembre del 2014

249 - Com més lleis, més mals

O més plets. Com més corrupte és un estat, més lleis, normes, procediments i circulars edita i legisla. Quan les normes són clares i diàfanes no calen gaire lectures ni “especialistes” en interpretar unes lleis que tothom pot entendre sense dificultat.

La complexitat legislativa comporta unes lectures interpretatives de les normes i que qui té més mitjans (diners) pot pagar advocats que trobin els punts febles d’aquelles lleis i puguin, així, saltar-se-les o evitar-ne càstigs i càrrecs.

Clara i neta. Aquesta és la justícia que volem. I poques normes. Només aquelles imprescindibles per garantir els drets i la igualtat de tothom.


dimarts, 16 de setembre del 2014

248 - Clau d'or obre qualsevol pany

Diuen que els diners no donen la felicitat, però de vegades faciliten les coses. Aquesta dita expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust. I té prou volada i antiguitat, perquè ens arriba a través de la tradició llatina, en un recull medieval de Hans Walter a la seva magna enciclopèdia de proverbis i sentències llatines de l’edat mitjana.

També diuen que tothom té un preu i aquest preu pot ser una clau d’or. O la impunitat amb què aconsegueixen les coses els qui tenen diners, que res els és prohibit ni negligit.

Jo vull pensar que no tot s’hi val amb un feix de diners a les mans i que realment hi ha mecanismes que posen fre a l’ambició i la corrupció a tots els nivells.


dilluns, 15 de setembre del 2014

247 - Castiga'n un, n'escalivaràs vint-i-un

Perquè Qui a un castiga, a cent avisa. Els judicis sumaríssims són injustos gairebé sempre i passa el mateix amb les generalitzacions que ens fan posar a tothom en el mateix sac. És ben cert i hi ha molta tendència a fer aquest tipus de simplificacions.

De totes maneres, i segur que molts mestres ho entendran, de vegades un càstig a temps serveix per marcar la ratlla de l’exigència i de la permissivitat. I és ben cert que moltes vegades n’hi ha que escarmenten en el cap d’uns altres.

Ama ton fill i castiga'l bé. La severitat cal en determinats moments de l’ensenyança. A l’escola, a casa amb els fills. Però s’ha de ser prou flexible per permetre excepcions que confirmin la regla.


diumenge, 14 de setembre del 2014

246 - Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar

Hem de creure i aconseguir que els enganys, els robatoris i les males accions no restin impunes. Tard o d’hora els malfactors han de retre comptes davant la justícia. I la justícia ha de fer mans i mànigues perquè cap delicte prescrigui ni ningú es lliuri de respondre dels seus actes.

Diuen que el foc sempre s’acaba descobrint, per fondo que sigui i volem creure que tota culpa ha d’acabar aflorant i sent jutjada.

Tenim mites amb peus de fang i la corrupció ha esquitxat bona part de la casta política. Cal fer cau i net i començar de nou. I trobar gent preparada i honesta que ens governi i ens sàpiga portar a bon port.