Els animals sempre han estat ben presents al nostre refranyer. Animals domèstics, de granja, de bosc… Com gat i gos. El gat i el gos sempre es barallen. Gats i rates no fan lliga. Per genètica, el gat caça rates. Fill de gat, caçador de rates. I per això també ens prevé el refranyer que el gat, sense voler, esgarrapa. Però si el gat té guants… no agafa rates, és clar. Vol dir que el qui és massa donat a la pròpia comoditat i no sol molestar-se a fer un esforç, no sol fer gaire cosa de bo.
El paral·lelisme entre gats i rates és equiparable al d’ovelles i llops. El fort es menja el feble, en el cas del llop i les ovelles. El gran es menja el petit, en el cas del gat i les rates. Com passa amb els peixos: El peix gros es menja el xic.
Posats a triar, hauríem de decidir si volem ser gats o rates i, si triem ser gats, si volem anar amb guants o sense.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada