109 - Qui matina fa farina

Cada dia té vint-i-quatre hores per a tothom. I cadascú les aprofita (o no) com millor li sembla, amb la tranquil·litat de saber que l’endemà, tornarà a disposar d’unes altres vint-i-quatre hores per disposar-ne de la millor manera que li sembli.

El refranyer ens diu que la mandra és una mala companya de viatge i que cal matinar per disposar de les millors oportunitats. Així ens diu que Al matiner tot li surt bé o que d’aixecar-se de matí ningú se n’ha de penedir.

Ja ens ho deia Pep Guardiola: Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora…, refermant allò après en el refranyer.

108 - Quan el vent passa per la flauta és l’hora de fer anar els dits

Diuen que les oportunitats no es presenten més d’un cop i que cal aprofitar-les quan arriben. Per tant, cal no vacil·lar i actuar amb decisió quan es presenten les bones oportunitats, perquè ja diuen que l’ocasió cal agafar-la per la punta dels cabells.

I aquest procés que vivim ha anat madurant amb temps i palla i ara és el moment de fer anar els dits perquè en surti la melodia de la independència.

Cal no perdre de vista, però, que perquè l’ocasió es presenti, cal fer tots els possibles perquè això s’esdevingui. És com la sort. Cal cercar-la perquè ens arribi.

107 - Una mà renta l’altra i les dues la cara

Aquesta dita ens ensenya que les persones han d'ajudar-se mútuament i també que no hi ha ningú que no degui un favor a algú altre. En definitiva, que els treballs en col·laboració poden ser més ambiciosos que els que faria cada persona per separat.

És evident que una mà no pot rentar-se a ella mateixa. Necessita obligatòriament de l’altra mà. I si col·laboren, es fa molt més senzilla la labor de rentar-se la cara.

Cal tenir-ho present: col·laboració, perquè tot suma i experiències i coneixements diferents, més que cercar l’enfrontament el que han de fer és complementar-se.

106 - Quan no les pot haver diu que són verdes

Es diu referint-se a algú que fingeix no interessar-se per una cosa quan en realitat no la pot obtenir. Ja ho fem sovint això d’autoenganyar-nos per no tenir una decepció encara major.

La dita és pressa de la tradició faulística atribuïda a Isop i explica la història d’una guineu. Conten que una guineu famolenca va veure uns raïms que penjaven d’una parra i els va voler abastar, però no va poder. Allunyant-se’n es va dir: Són verds!

Hem d’aprendre a mesurar els riscos i les opcions per no caure en decepcions que ens obliguin a abaratir el somni.

105 - Digues-me amb qui vas i et diré qui ets

Una versió humorística de la dita fa: Digues-me amb qui vas i et diré quants sou. En el fons, però, la dita del que ens vol prevenir és que les males companyies ens poden condicionar molt negativament. O també que per la companyia, se suposa com és l'altra persona.

Diuen que la família ens ve donada, però que els amics els triem. Segons com fem aquesta tria prendrem un camí o un altre.

Hi ha els animals de companyia, les companyies d’espardenya (que fàcilment es desfan) i diu el refranyer que quan el caldero és buit, la companyia és desfeta. I també que en casa dels joglars, la companyia és balladora, com no podria ser d’altra manera.

104 - Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança

És d’aquelles dites, relacionades amb De ponent, ni vent ni gent, que mostren recel envers el que ens arriba de Castella. En aquest cas concret, referit a una cruenta batalla.

Fa referència a la batalla d’Almansa (Albacete), durant la Guerra de Successió, el 1707, que marca l’abolició de l’estructura política del Regne de València i per la qual s’imposà la incorporació al Regne de Castella, per dret de conquesta, sota el mandat de Felip V.

Evidentment, els efectes d’aquella desfeta es van fer notar a tot i a tothom, com prevé la dita.

103 - Per ben assegut que estiguis, que no pots caure no diguis

El podíem vincular amb aquell altre refrany que diu que qui estigui bé, que no es mogui, en el sentit que quan les coses van bé, millor no fer canvis substancials.

I de la mateixa manera, les coses que van bé, pot ser que en un determinat moment, sigui pel que sigui, deixin de funcionar i s’espatllin.

No hi ha res com ser versàtil i amb capacitat per adaptar-se a les novetats i als nous corrents.