Una versió humorística de la dita fa: Digues-me amb qui vas i et diré quants sou. En el fons, però, la dita del que ens vol prevenir és que les males companyies ens poden condicionar molt negativament. O també que per la companyia, se suposa com és l'altra persona.
Diuen que la família ens ve donada, però que els amics els triem. Segons com fem aquesta tria prendrem un camí o un altre.
Hi ha els animals de companyia, les companyies d’espardenya (que fàcilment es desfan) i diu el refranyer que quan el caldero és buit, la companyia és desfeta. I també que en casa dels joglars, la companyia és balladora, com no podria ser d’altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada