232 - Estirar més el braç que la màniga

Diuen que anar més enllà de les nostres possibilitats ens ha portat a aquesta crisi profunda i injusta. Que hem gastat més que no permeten els ingressos. I això és fals, almenys en un bon nombre de casos que tots coneixem.

Si et renegocien les condicions d’un deute contret (sempre en contra teva i on només tu assumeixes les pèrdues d’una desvalorització dels béns adquirits), t’abaixen el sou, t’apugen els impostos i els serveis bàsics (mobilitat, habitatge, ensenyament, alimentació, aigua i energia, bàsicament), no és que t’hagis endeutat per sobre de les teves possibilitats, sinó que t’han fet un atracament a mà armada.

No hem estirat més el braç que la màniga, no. El que passa és que ens han escurçat el vestit sense avís i amb traïdoria.

231 - El ca que vol pa ha de llepar la mà

Significa que qui pretén alguna cosa d’una altra persona, està en condicions d’inferioritat i s’ha de mostrar amable i agraït.

El gos ens és mostrat com l’animal noble per naturalesa. Diuen que la seva relació amb l’amo va més enllà d’aquesta fidelitat.

Però, ai las!, fins i tot el paladí de la noblesa amaga una segona intenció o un benefici propi en els afalacs que, en aquest cas, no són pas de gata.

230 - Amb el cor en la mà, pocs negocis faràs

Hi ha determinats àmbits de la vida on sembla obligat no tenir gaire miraments ni remordiments. Sembla que tot és vàlid per fer diners, a costa del que sigui i en contra de qui sigui. I és clar, si entres en aquest món amb el cor a la mà, segurament te’l massegaran en quatre dies. Per això recomanen tot el contrari: Amb el diner a la mà, tot el món faràs ballar.

Vull pensar que això no és així i que és una altra d’aquelles “veritats incontestables” del refranyer que ens afanyem a desmentir.

Per a mi, anar amb el cor a la mà és el símbol de les bones persones. Persones que actuen dutes pels sentiments, que en totes les coses hi veuen una dimensió sensible que volem tenir en compte.

229 - A la mà tancada sempre se li diu puny

Recordem els refranys perquè són peces curtes, rimades, ritmades i amb un toc d’enginy que fan que siguin fàcils de memoritzar. I sovint hi trobem reflectida alguna imatge que ens colpeix o ens sobta.

En aquest cas, el contrast entre la mà oberta i el puny tancat és força gràfica i hi podem traslladar, per metonímia, uns significats ben clars. La mà oberta representa la generositat, mentre que el puny tancat representa la gasiveria o l’agressió.

I posats a dir veritats incontestables (que en castellà dirien que són ‘como puños’ i nosaltres ens conformarem que siguin com una casa de pagès), ens agraden més les mans que no pas els punys.

228 - Ull per ull, dent per dent

Aquesta sentència és potser de les més antigues adoptades pel refranyer català. Prové d’una sentència bíblica i fa referència a la Llei del Talió: el que em facis et faré. Es tracta d'una pena que consisteix en fer sofrir al delinqüent un dany igual al que ell ha causat. I en el seu moment era un gran avenç demanar “només” la mateixa pena per al delinqüent.

Curiosament és d’aquelles dites que molta gent troba sospitoses de traducció directa. Però és clar, la Bíblia és traduïda a moltes llengües des de temps immemorials. De fet és de les primeres obres escrites de les quals es conserva algun exemplar manuscrit en moltes llengües modernes.

No em cansaré de recordar que a Europa hi ha una tradició proverbial comuna que arrenca de la Bíblia i dels autors grecollatins, majoritàriament, sense menystenir altres influències, com ara el món àrab o altres d’arrel eslava, per exemple.

227 - S’atrapa abans un mentider que un coix

La saviesa proverbial del refranyer català està molt lligada i vinculada a la tradició faulística d’Isop, per exemple, i d’altres autors que conformen la rondallística europea revitalitzada durant l’època romàntica.

I aquest proverbi el podem vincular amb la faula de la tortuga i la llebre, per exemple, amb un toc afegit de moral i religiositat.

Sembla que ha de ser fàcil agafar un coix, que no pot córrer, oi? Doncs ens diu el refranyer que encara és més fàcil atrapar un mentider en la mentida. Perquè la mentida queda impresa arreu des que és dita i pot ser perseguida per qualsevol en qualsevol moment. I és fàcil que, per un descuit, per una confidència o per una equivocació, aquella veritat ocultada rere la mentida suri i torni a aparèixer. Perquè per a mentir, cal tenir bona memòria! I, qui no tingui cap, que tingui cames!

226 - El meu got és petit, però bec en el meu got

Altres coses no haurà fet aquesta crisi, però ens ha retornat a una certa normalitat en la despesa i la reutilització de béns que abans ni reciclàvem ni amortitzàvem. L’obsolescència programada ha estat un invent mesquí que ens ha portat a estirar més el braç que la màniga i ha endeutar-nos fins les orelles per una casa, un cotxe, unes vacances o per tot plegat.

Tornem a les essències, a valorar allò que tenim i que no devem a ningú. Em recorda la pel·lícula d’Indiana Jones a la recerca del Sant Grial, en un habitacle ple a vessar de copes sumptuoses, riques, amb pedres precioses… i mig amagat, entre elles, un got tallat a la fusta, senzill i pràctic per a beure, és clar.

Hem de reflexionar i pensar si aquest creixement sostingut i accelerat és bo. Ja sabem que només és bo per a algunes empreses, però no pas per al planeta ni per a nosaltres.