Seguim amb un repàs de les primeres mencions de refranys catalans, també en aquest cas d’
Anselm Turmeda. És el protorefrany que ha donat pas després a reformulacions d’aquesta mateixa dita lligada amb la metàfora de la pedra, per exemple: Un cop una pedra és llençada i surt de la nostra mà, no podem fer que torni i causarà els efectes devastadors que hagi de provocar. Passa el mateix amb les paraules, que no ens podem desdir d’allò que hàgim dit.
I encara que tot sovint ho intenten, com que les paraules se les enduu el vent, però si són escrites, resten, tenim les hemeroteques per poder demostrar casos flagrants de mentides en molts càrrecs públics que viuen de les promeses electorals (després sovint incomplertes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada