Seguim furgant en el refranyer català a veure quins consells ens dóna a l’hora d’establir-nos. Vam veure que, d’entrada, era important que la llar fos nostra, per modesta que fos (Casa mia, per pobra que sia).
Ara ens recorda també que una bona casa la fan els bons veïns i que, per tant, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem.
La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria. També ens recomana, però: Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat, perquè Casa tancada fa veïnat bo. I encara hi podríem afegir: Cadascú a casa seva i Déu en la de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada