Per això aquesta dita pren relleu i actualitat, encara que la forma lingüística ens remeti a temps ben pretèrits: que tinguem casa nostra, que la tinguem pagada i que no ens puguin fer fora d’ella. Encara que sigui humil i sense ostentacions.
Encara que, com veurem en dites subsegüents, no només són importants les quatre parets, sinó el lloc on es troba i les persones que ens envolten. Però no avancem esdeveniments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada