Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.

dijous, 3 d’abril de 2014

082 - De ponent, ni vent ni gent

Aquesta dita meteorològica ens serveix per expressar els recels de tot allò que ens arriba de l’oest, ja siguin vents o gent. No és exclusiu del Principat, sinó que en general, no es desitja res procedent de l’interior, ja que a les terres valencianes arriben molt poques pluges, fluixes, i el vent procedent de la Manxa és molt assecador.

El vent de ponent és un vent amb molt mala premsa. Tant, que el refranyer li dedica uns quants refranys: Cel ponent, pluja o vent. De ponent, tot malament. El ponent la mou i el llevant la plou.

Portada la metàfora als extrems, ens indica que no hem de cercar lligams amb la gent de Castella. I ho rebla amb una dita, de caire rondallístic, molt expressiva que fa: El ponent té una filla a llevant, que la va a veure rient i se'n torna plorant. O encara, El ponent va deixar morir sa mare de talent. Ja veieu que l’animadversió i recel ve de lluny!


Publica un comentari a l'entrada