Aquesta dita se’ns fa ben present durant el cru hivern, quan hem de fer mans i mànigues per poder pagar la despesa energètica d’escalfar la nostra llar. Ens ve a dir, doncs, que menjar i escalfar la casa comporten una gran despesa en la majoria de llars. I quan el sou justeja, la situació esdevé dramàtica.
Aquesta crisi a la qual ens ha abocat l’avarícia dels que més tenen, ha fet que enyorem els sous mileuristes que abans eren el clixé del treballador mal pagat per feines poc valorades.
Hem arribat a l’extrem que moltes persones, tot i mantenir la feina, han esdevingut pobres fins al punt de no poder pagar els consums mínims per alimentar-se i mantenir una casa en unes mínimes condicions de confort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada