Es diu referint-se a algú que fingeix no interessar-se per una cosa quan en realitat no la pot obtenir. Ja ho fem sovint això d’autoenganyar-nos per no tenir una decepció encara major.
La dita és pressa de la tradició faulística atribuïda a Isop i explica la història d’una guineu. Conten que una guineu famolenca va veure uns raïms que penjaven d’una parra i els va voler abastar, però no va poder. Allunyant-se’n es va dir: Són verds!
Hem d’aprendre a mesurar els riscos i les opcions per no caure en decepcions que ens obliguin a abaratir el somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada