En aquest cas el refranyer ens adverteix que sovint fem projectes que no és en les nostres mans que es puguin acomplir. O que algú altre haurà projectat uns altres objectius que no sempre seran coincidents amb els nostres i haurem d’assumir-los i acatar-los.
Ase i traginer són una dualitat persistent al nostre refranyer. Una dualitat desequilibrada, on un (l’ase) fa allò que l’altre li mana (el traginer). i Així ho trobem present en un fum de dites, com quan algú, en una enumeració es diu el primer (El ruc del traginer sempre va davant), o quan l’ase no vol fer mai cas del que li manen (A ase ruc, traginer foll) o quan volem remarcar que algú ha corregut molt món (Cavall de traginer, coneix prou bé les tavernes). Tot i que el refranyer no s’està de recomanar-nos que Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d'hostaler no vulguis per cap diner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada