Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem malament o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim. També es diu que el rector no es recorda de quan era escolà, o d’una manera més genèrica, el qui és fart mai no se’n recorda del dejú.
També diuen que ningú es recorda de Santa Bàrbara, més que quan trona, perquè habitualment no pensem en les coses que ens desagraden si no és que alguna circumstància ens la fa venir a la ment.
Encara movent-nos en l’àmbit del record, diu el refranyer que té tant a prop les dents, que no es recorda dels parents, volent indicar que les necessitats personals tenen prioritat sobre qualsevol altra consideració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada