Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana

dimecres, 23 de juliol del 2014

193 - Qui estigui lliure de culpa, que llanci la primera pedra

Qui acusa un altre del que sigui, cal que s'examini ell mateix abans. Ens remet aquesta dita a la tradició bíblica, tant present en el nostre refranyer, al costat de la tradició grecollatina i àrab.

Potser som arribats en aquell moment que cal demanar explicacions i responsabilitats als qui ens governen i ens han dut a la deriva en aquesta crisi tan salvatge i insolidària.

La solidaritat, quina gran paraula! Em recorda aquella citació de Martin Niemüller: El silenci.

Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.