Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses. Casa nostra és la nostra intimitat, allò més propi de cadascú. És com un petit reialme.
I tan petit! Com que cada vegada costa més tenir i mantenir aquelles quatre parets que ens han d’acollir i protegir, per molt que per llei tinguem dret a una casa digna.
Perquè cada vegada costa més tenir una llar pròpia i les condicions d’aquestes llars cada cop són més precàries. Cases que són un cop de puny on no hi ha espai per a les persones i les seves coses.
Ens toca fer camí ben lleugers, perquè no tenim on desar ni acumular les nostres coses, ni els nostres records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada