Encara que té la connotació negativa de ser aplicada al dimoni, aquesta dita és una lloança a l’experiència, a l’acumulació de saviesa que només es pot obtenir en la vellesa.
És molt present la figura del dimoni en el nostre refranyer, de profunda arrel cristiana. Així, quan algú acaba dedicant-se a una cosa que ningú s’esperava, diem que a la vellesa, el dimoni es va fer sabater. Quan algú té remordiments perquè no ha actuat bé, diem que a qui es burla, el dimoni li furga. I quan algú és molt dolent, diem que el dimoni només li guanya de banyes.
I èpiques són les baralles i les temptacions del dimoni amb Sant Antoni o Sant Martí, entre d’altres. Sempre amatent per fer-los desviar del bon camí i de les bones intencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada