Una bona recomanació de com emprendre una tasca llarga i feixuga, com aquesta de publicar durant 300 dies seguits una dita relacionada amb el procés d’autodeterminació del poble català. A poc a poc i bona lletra, i sense precipitació, no fos cas que féssim una sortida de cavall i aturada d’ase.
Som a mig camí ja passat. Anem pel bon camí. Anem pel camí dret i un bon camí no és marrada, sinó que un bon camí sempre és drecera. I el camí més curt no sempre és el millor. Perquè camí començat és mig acabat. Perquè a aquestes alçades, no desfarem pas el camí. I sí és cert que el qui troba bon padrí, ja ha conegut mig camí. Però no hem fet pas el viatge del peresós, que per un camí en fa dos, perquè sabíem que en llarg camí una palla pesa i l’hem fet lleugers, però decidits.
I ja sabeu: Fent camí s'arriba a la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada