Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana

divendres, 28 de febrer del 2014

048 - Fer l'orella sorda

Els sentits són els que ens relacionen amb el món. Ens posem en contacte amb l'entorn a través dels òrgans perceptius del nostre cos. Així tenim el gust a la boca, la vista als ulls o l'oïda a les orelles.

Fer l'orella sorda (o les orelles sordes) vol dir fingir que no sent allò que li diuen, fer el sord. I deu ser una actitud prou habitual perquè hagi donat lloc a un fum d'expressions sinònimes, com ara fer orelles de cònsol o orelles de marxant o orelles de mercader.

Sordejar, en sentit metafòric, ens remet a la manca de comunicació i de diàleg i al manteniment de posicions monolítiques davant d'una situació nova que se'ls escapa entre els dits.

També ens prevé el refranyer que les parets tenen orelles o que molta orella té l'ase, i no sap de lletra.


dijous, 27 de febrer del 2014

047 - Muts i a la gàbia!

Això és el que demanen els nostres detractors, que callem i que ens tornem a tancar a la gàbia.

La gàbia és l'antítesi de la llibertat, d'allò que cerquem en tot aquest procés cap al dret a decidir i al lliure albir de les persones i els pobles.

El rossinyol gàbia no vol. Ni cap ocell que hagi estat en llibertat. Perquè més val ser ocell de bosc que de gàbia.

Muts i a la gàbia és la fórmula usada per imposar silenci. No demanar-ho si us plau, sinó per força. Callar. Ni una paraula i entre els barrots d'una gàbia, que ni tan sols volen aparentar que sigui d'or.

Que visca la llibertat!, crida aquell que a casa seva manté un ocell engabiat.


dimecres, 26 de febrer del 2014

046 - Bon vent i barca nova!

Hi ha moltes maneres d'acomiadar-se d'algú, sobretot quan no vols tornar-lo a veure.

En aquests moments d'afirmació nacional, tard o d'hora tothom s'hi ha hagut de posicionar. En positiu o a la contra. Amb arguments i il·lusió o amb la sonsònia de la por i de l'amenaça.

En l'origen de l'expressió, la barca nova era l'estri de fusta que, metafòricament, usaven els homes quan morien per travessar el riu en una barca, amb Caront. Hi ha una proximitat ben ocurrent entre una barca i un taüt, com expressa aquesta dita.

No volem cap mal a ningú, però a tota aquesta gent que s'han significat amb odi i mentides cap al procés català, no em reca desitjar-los Bon vent i barca nova!

dimarts, 25 de febrer del 2014

045 - Voler posar portes al mar

Diuen que santa Bàrbara és la patrona dels impossibles i per això preguem a aquesta santa quan som en una situació complicada o delicada. I és clar, el refranyer ja ens adverteix que només ens en recordem de santa Bàrbara quan trona.

Hi ha un altre tipus d'impossibles, que és quan algú s'entesta a anar contra corrent o cerca l'agulla en el paller, o busca tres peus al gat, o vol fer passar el clau per la cabota, o bou per bèstia grossa o directament pretén posar fre a allò que és imparable i impossible d'aturar.

Però nosaltres, amb la força de la gent al carrer, no ens estarem de demanar la lluna (en un cove si fa falta) i que no ens diguin, com ara plouen figues, que serà la setmana dels tres dijous.


dilluns, 24 de febrer del 2014

044 - Ser el pal de paller

El pal de paller és el pal que serveix d'eix al voltant del qual es munta el paller. El sosté dret. Evidentment no fem ús d'aquesta imatge en el sentit estricte, sinó com una metàfora, en sentit figurat.

En política ho apliquem a aquella persona, ens o formació que aglutina al seu voltant moltes sensibilitats transversals. I ha de tenir unes qualitats de lideratge i de pont entre mentalitats i idees ben diverses.

I com en tots aquests títols que sorgeixen per aclamació popular, no hi ha estudis ni cap formació específica que et prepari per ser-ho, sinó que són els fets que te l'atorguen.


diumenge, 23 de febrer del 2014

043 - L’ase diu al porc orellut

Que fàcil que és veure els defectes en els altres, sense parar compte que allò que els retreiem, molt sovint nosaltres ho tenim augmentat i agreujat.

És allò de veure la palla en l'ull dels altres i no veure la biga en el nostre. O com diuen al País Valencià, Diu el mort al degollat: —Qui t'ha fet eixe forat?

Per tant, abans de criticar algú, pensem si no hi estem reflectint els nostres defectes.


dissabte, 22 de febrer del 2014

042 - Per la boca mor el peix

Allò que dius, dit queda i n’has de respondre en qualsevol cas.

La llengua dels polítics és esmolada i recargolada. Viuen del mot i l’usen com uns encantadors de serps.

Cuiden les formes més que el fons, perquè el que realment compta és convèncer i portar l'aigua al seu molí (i deixar sec el del veí).

De l’oratòria n’han fet un art. I per sort podem acudir a les hemeroteques per comprovar fins on arriba el seu art de la simulació i de canviar de parer i de jaqueta.

Qui se’n recorda de les promeses electorals després que els electors hagin passat per les urnes?


divendres, 21 de febrer del 2014

041 - Ase de molts, el llop se’l menja

Refranys d'ases i llops ens remeten a una societat rural antiga, que ja no reconeixem i amb uns costums i tradicions que han quedat enrere.

Però algunes d'aquestes sentències són atemporals i encara avui, en ple segle XXI i en una societat tecnificada i connectada, segueixen tenint vigència.

Quan alguna cosa té un propietari únic i clar, és evident que aquesta persona se'n cuida del seu manteniment i bon estat.

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement.

Béns del comú, béns de ningú.


dijous, 20 de febrer del 2014

040 - De l’arbre caigut tothom en fa llenya

O Arbre en terra, tothom en fa guerra o Arbre mort tothom l’estella.

Els nostres polítics són ídols amb peus de fang. No és exclusiva de l'àmbit de la política. També els nostres esportistes heroics tenen mala peça al teler si encadenen uns quants mals resultats.

Però la política té molt de façana i sovint els candidats es cremen per unes enquestes poc favorables o un mal resultat a les urnes, la veritable revàlida.

I mort el rei, visca el rei!


dimecres, 19 de febrer del 2014

039 - Tota pedra fa paret

O Tota pedra fa marge. Aquesta dita típica del País Valencià ens alliçona del fet que tot ajuda, que no hem d'infravalorar un petit esforç si va en el sentit que ens convé. Per això també hem pogut trobar Tota brossa fa paret, perquè tot per petit que sigui, ajuda.

És un elogi de la solidaritat, de l'entre tots ho farem tot. Ara bé, podríem fer com Josep Guia i preguntar-nos: Tota pedra fa paret, és cert, però ¿de quin edifici?

De moment, construïm l'edifici, entre tots, pedra a pedra i després ja mirarem com el coronem o rematem.


dimarts, 18 de febrer del 2014

038 - Roma no paga els traïdors

Ni els catalans als botiflers. No és admissible rebaixar les il·lusions de tot un poble per uns interessos mesquins i particulars.

La caiguda de Viriat i la fi de la revolta dels lusitans vers el 150 aC va ser possible gràcies a una traïció. Quan els traïdors que assassinaren Viriat amb nocturnitat mentre dormia van anar a Roma a rebre la recompensa, van ser executats, perquè Roma no paga els traïdors.

S'hi entrebarregen passions i temptacions. Diners? Prestigi? Poder? Ho podem vincular amb algunes altres frases fetes que, malauradament, ens han anat acompanyant i marcant, com ara fer la puta i la Ramoneta, el peix al cove i ser cornuts i pagar el beure.


dilluns, 17 de febrer del 2014

037 - Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos

La justícia hauria de prevaldre per damunt de totes les coses i garantir la igualtat de tothom davant la llei. Pel tracte que el refranyer dispensa als qui viuen de la justícia, no sembla que aquesta premissa s'acompleixi amb regularitat.

Són professionals que tenen mala fama en general perquè intervenen en la nostra vida sense que en tinguem cap gana, com els metges. És la maledicció vers l'advocacia del qui ha tingut un plet, perquè d'una manera o altra, sempre hi ha sortit perdent.

I així ens adverteix que Bon advocat, mal veí o que D'advocat, ni un ni cap. I si hem de fer precs a Déu, diríem que De jutge, notari i advocat, Déu ens en guard.

I per això ens adverteix: L'advocat i el comediant, de la mateixa manera fan de moro que de cristià o En plet clar, cap advocat; en dubtós, ni un ni dos.

Doncs, apa!, Notaris i advocats, a l'infern tots plegats.


diumenge, 16 de febrer del 2014

036 - Qui no vulgui pols que no vagi a l’era

Qui no vulgui raons, que no en cerqui. SI no vols problemes, no t'hi emboliquis. Aquesta dita popular ens recomana no anar a cercar raons ni problemes si no en volem sortir escaldats.

I aquesta que sembla una recomanació tan assenyada fa justícia a aquest refrany català i el catapulta al punt més alt del podi de la popularitat segons l'enquesta del top ten dels refranys catalans.

Seny o rauxa? Seny, si podem decidir que un refrany amb aquest ensenyament és el que més ens identifica, encara que ara mateix les eres de les masies ja no tenen aquella activitat trepidant que hi havia durant la sega, per a separar el gra de la palla.


dissabte, 15 de febrer del 2014

035 - S’ha acabat el bròquil

Sabem que les separacions sempre són traumàtiques, sobretot, si no hi ha entesa entre les dues parts. En el cas del procés d'autodeterminació de Catalunya, cal mà ferma, tenir clar l'horitzó i avançar amb passa segura i decidida cap endavant.

La millor manera és treure ferro a les situacions més tenses i cercar aquell punt d'humor i de sarcasme que ens hauria d'acompanyar durant tot el trajecte. I si a sobre ho podem vincular amb una clara intenció d'internacionalitzar el conflicte per donar a conèixer al món la situació real de la nació catalana i poder trobar aliats a fora, doncs sembla que trobar eslògans en anglès és una bona manera de fer entendre fora el que passa dins.

S'ha acabat el bròquil! és aquella frase tan nostrada i de tan difícil traducció que fem servir per dir que ja n'hi ha prou d'aquest color. I la transliteració a l'anglès d'aquesta dita no pot ser altra que Broquil is over.


divendres, 14 de febrer del 2014

034 - Val més ser cap d’arengada que cua de lluç

O Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou o Val més ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia o Val més ser un petit amo que un gros mosso o Val més ser un petit pagès que un gran masover.

D'una manera general podem dir que és millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt. O dit d'altra manera, que val més ser primer de la segona classe que l'últim de la primera. I encara, amb unes altres imatges, millor és ser petit i lliure que gran i esclau.

Sembla clar que dependre de nosaltres mateixos ens ha de reportar molta més llibertat i poder de decisions que haver de dependre d'un centre de poder que és lluny, físicament, i també pel que fa a interessos.


dijous, 13 de febrer del 2014

033 - Val més boig conegut que savi per conèixer

En discrepo profundament. Amb aquest refrany la moral conservadora del refranyer ens sotmet a l'immobilisme, a conformar-nos amb el que tenim per por d'anar a mal borràs.

Ens calen emprenedors, gent il·lusionada amb el canvi, que eixamplin l'horitzó de l'esperança i la utopia.

Qui es vulgui conformar amb la subsistència i l'anar fent, sense soroll i sense molestar, no m'hi trobarà.

M'exalta el nou i pensar que les coses (només) poden millorar.


dimecres, 12 de febrer del 2014

032 - Qui mata una mosca a l’abril, en mata cent mil

Cal fer les actuacions quan toquen i prendre les decisions quan cal. No es pot actuar contra natura.

Aquesta és l'única manera d'aconseguir uns resultats reeixits i vistosos, amb més efecte i repercussió.

Cal saber aprofitar les oportunitats quan vénen i no deixar-les escapar. Si no és així sempre ens lamentarem de les ocasions perdudes i perdrem energies pensant què hagués passat si haguéssim actuat d'una altra manera.

Com evitar-ho? Fent el que toca quan toca. I ara toca!


dimarts, 11 de febrer del 2014

031 - Vull un miracle, encara que el faci el diable

Molts es vendrien l'ànima al diable per aconseguir els seus desitjos. Penso que no hem de caure en l'error de voler les coses a qualsevol preu.

Volem un procés net i transparent, que sigui la primera passa per a decidir quin país volem i com volem que sigui. Volem un procés inclusiu, sense excloure ningú, obert a tothom.

Ens amenacen de fer-nos fora d'Europa. Som Europa i així seguirà constant als mapes físics i polítics dels continents del món. I som europeus encara que ens excloguin de la Unió Europea.

Sempre he pensat que val més començar-ne fora i pactar després com ha de ser el nostre reingrés. Ep!, si molt ens convé!


dilluns, 10 de febrer del 2014

030 - A l’enemic que fuig, pont de plata

La nostra fortalesa és la pitjor debilitat dels nostres enemics. Si sabem fer pinya i mostrar-nos cohesionats i coherents res podrà desviar-nos del nostre horitzó.

La dita recomana no acarnissar-se amb els vençuts ni dificultar-los la fugida. Ans al contrari: cal trobar-los una sortida digna que els allunyi i no doni peu a enveges i venjances.

Jean le Rond d'Alembert, matemàtic i filòsof francès del segle XVIII, deia que la guerra és l'art de destruir el homes i la política és l'art d'enganyar-los.


diumenge, 9 de febrer del 2014

029 - Per molt que bufi el vent, no s’apaguen les estrelles

Tot sovint els crits i renous, si no ens espanten, no són més que foc d'encenalls.

Molt soroll de boixets i poques puntes. O també diem que molta fressa i poca endreça o que és més el soroll que les nous, amb el sentit que alguna cosa té menys importància que no sembla.

Aquesta dita també ens diu que no ens hem de deixar impressionar per amenaces sense fons, que no poden afectar una actuació decidida i ben fonamentada.

Diu el refranyer que ca que borda, no mossega. I en el sentit de fer servir els mitjans adequats a una situació, ens adverteix que no es poden matar mosques a canonades.


dissabte, 8 de febrer del 2014

028 - A molt vent, poca vela. A poc vent, puny i rem

Segons el vent, la vela. Quan les coses van bé, per inèrcia, s'aconsella no fer-hi res. Deixar fer, que flueixi amb naturalitat. Altrament, una sobreactuació pot comportar que s'alenteixin els fets i pot resultar contraproduent.

I quan les coses s'aturen i no funcionen amb fluïdesa, cal una actuació ferma i decidida per reactivar-lo.

Una metàfora marinera que podem extrapolar al quefer diari i a les grans decisions.



divendres, 7 de febrer del 2014

027 - Tant va el càntir a la font, que al final es trenca

Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs. La insistència en una mala acció o actuació forçosament acabarà comportant males conseqüències. Qui s'exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint. Perquè per fondo que es faci el foc, sempre respira. O sigui que Allà on hi ha foc, surt fum.

Un cop, o dos o tres potser no passarà res. Però si persistim en una malifeta, n'acabarem pagant les conseqüències.

Tenim altres imatges per expressar aquesta mateixa idea: Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca.


dijous, 6 de febrer del 2014

026 - D’on no n’hi ha, no en raja

D'on no n'hi ha no se'n pot treure. Això que sembla tan evident, tot sovint ens fa topar i entrar en discussions sense final.

No podem demanar la lluna en un cove, perquè demanar impossibles només ens porta al desencís i la desmotivació.

Durant anys i panys pensar en l'alliberament del nostre país era més un somni utòpic que una realitat tangible. Avui ho tenim a tocar i ens ho creiem. I hi creiem.

Pensem utopies, doncs, que d'on n'hi ha, sí que en raja.


dimecres, 5 de febrer del 2014

025 - Fer la travessia del desert

Aquesta frase feta ens remet a la Bíblia, a l'Antic Testament, i fa esment del periple que va patir el poble hebreu, comandat per Moisès, abans d'arribar a la terra promesa.

En política, quan un partit pateix una forta davallada en unes eleccions i es veu sobtadament apartat de les quotes de poder es diu que ha de fer la seva particular travessia del desert.

Aquesta travessia comporta la pèrdua de molts actius, reinventar l'estratègia i fins i tot patir les plagues bíbliques que va sofrir el poble hebreu per a regenerar-se i tornar a optar a tenir la confiança de la ciutadania.

Si se sap aprofitar, és un bon moment per a la regeneració i construir un nou projecte il·lusionador.


dimarts, 4 de febrer del 2014

024 - Amb bon vent, tothom és mariner

Avui seguim amb les metàfores marineres, que tant de suc polític ofereixen.

És ben clar que quan les coses van bé tothom es veu amb cor de posar-s'hi. No cal saber-ne gaire, quan tot va de baixada. Ai, però quan van maldades! Perquè segur que abans ningú ens preguntarà: Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé?

Per tant, el mèrit recau en aquelles persones que prenen el timó quan les circumstàncies no són favorables, perquè mentre no hi ha conflicte ni problemes, tothom se'n pot fer càrrec. Però quan sorgeixen les primeres contrarietats, cal algú que no s'arrugui i que sàpiga redreçar el camí per arribar a bon port.


dilluns, 3 de febrer del 2014

023 - Una gota fa vessar un got

Normalment un únic fet no comporta una resposta fora de mida, sinó que és conseqüència d'un seguit de fets continuats que acaben per esgotar-nos la paciència i ens fan actuar amb desmesura. De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bóta.

Els atacs injustificats contra la llengua catalana ha estat la gota que acaba foradant la roca, com deia Ovidi, i gota a gota han fet vessar el got de la paciència davant de tants atacs sistemàtics i desmesurats.

I un cop l'aigua és vessada, no es poden posar portes al mar.


diumenge, 2 de febrer del 2014

022 - No diguis mai d'aquesta aigua no en beure, per tèrbola que sigui

No es pot dir que mai farem una cosa determinada, perquè les circumstàncies i les persones canvien. Per tant, vol dir que moltes vegades les circumstàncies ens obliguen a fer coses que abans havíem censurat. També recomana moderació en els comentaris.

Això que sembla prou obvi, però, no justifica el canvi de jaquetes indiscriminat. Que hi ha polítics que deuen tenir un fons d'armari que competeix amb la col·lecció de sabates d'Imelda Marcos. I no hem d'oblidar que allò promès, sigui atès i les promeses electorals no se les hauria d'endur el vent.

Sí que les persones maduren i evolucionen. Però alguns canvis de parer són exercicis de dubtosa honestedat.


dissabte, 1 de febrer del 2014

021 - Cadascú porta l'aigua al seu molí i deixa sec el del seu veí

Objectiu vs. subjectiu. Tot allò que passa pel sedàs personal de cadascú esdevé subjectiu. L'objectivitat és molt complicada d'assolir perquè comporta fer les coses sense ànima ni sense passió. I ja se sap que Aigua passada, molí no mol i no volem pas combregar amb rodes de molí.

I ser subjectiu vol dir veure les coses des d'una òptica pròpia, des d'aspectes que ens són pròxims i ens beneficien. I el benefici propi acostuma a comportar el perjudici d'altri.

Però som persones i no pas màquines, oi?