Això és el que demanen els nostres detractors, que callem i que ens tornem a tancar a la gàbia.
La gàbia és l'antítesi de la llibertat, d'allò que cerquem en tot aquest procés cap al dret a decidir i al lliure albir de les persones i els pobles.
El rossinyol gàbia no vol. Ni cap ocell que hagi estat en llibertat. Perquè més val ser ocell de bosc que de gàbia.
Muts i a la gàbia és la fórmula usada per imposar silenci. No demanar-ho si us plau, sinó per força. Callar. Ni una paraula i entre els barrots d'una gàbia, que ni tan sols volen aparentar que sigui d'or.
Que visca la llibertat!, crida aquell que a casa seva manté un ocell engabiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada