D'on no n'hi ha no se'n pot treure. Això que sembla tan evident, tot sovint ens fa topar i entrar en discussions sense final.
No podem demanar la lluna en un cove, perquè demanar impossibles només ens porta al desencís i la desmotivació.
Durant anys i panys pensar en l'alliberament del nostre país era més un somni utòpic que una realitat tangible. Avui ho tenim a tocar i ens ho creiem. I hi creiem.
Pensem utopies, doncs, que d'on n'hi ha, sí que en raja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada