Refranys d'ases i llops ens remeten a una societat rural antiga, que ja no reconeixem i amb uns costums i tradicions que han quedat enrere.
Però algunes d'aquestes sentències són atemporals i encara avui, en ple segle XXI i en una societat tecnificada i connectada, segueixen tenint vigència.
Quan alguna cosa té un propietari únic i clar, és evident que aquesta persona se'n cuida del seu manteniment i bon estat.
Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement.
Béns del comú, béns de ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada