La parèmia continua:
… ni cap banyut les banyes. La mateixa essència humana fa que ens costi menys trobar defectes en els altres que analitzar els nostres punts febles. Fem servir aquesta dita i moltes altres de sinònimes quan algú recrimina un defecte a una altra persona i els seus són encara pitjors.
Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus.
Diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat? Diu l'ase al mul: fes-te enllà, orellut.
El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro».
Ja ho veieu! ben diverses maneres d’emmascarar la realitat, de
fer els ulls grossos davant l’evidència. Em sembla que ja
Freud (o el seu deixeble
K. Jung) deien que allò que no suportem en les altres persones reflecteix la nostra personalitat més íntima, allò que no volem reconèixer que no ens agrada de nosaltres mateixos. No serà la primera vegada que psicologia i paremiologia vagin del bracet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada