Benvinguts a 300 dites que faran història.

En aquest espai, des del 13 de gener al 9 de novembre de 2014, dia que som convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser, podrem resseguir el procés nacional d’autodeterminació a través de les dites del refranyer català.
Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana

dimarts, 6 de maig del 2014

115 - Déu dóna faves a qui no té queixals

Ai, les injustícies divines! Jo que sempre he ensenyat als meus fills, des de petits, que Perquè sí i perquè no no són cap resposta, quan tractem temes de fe, hi hem de creure a ulls clucs.

Aquesta dita es refereix, en concret, a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre. I quants cops ens hem trobat en aquesta circumstància, llavor d’enveges i frustracions.

També diuen que Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar o que Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.