O això ens volen fer creure quan el que cerquen és fer callar les veus discordants i pretenen censurar la llibertat d’expressió i de pensament.
El refranyer atribueix aquesta dita a la força de la infàmia. Difama, que alguna cosa queda. Perquè és molt fàcil escampar enraonies i falsedats i després és molt difícil de restablir el bon nom de la persona injuriada.
Però no es poden matar mosques a canonades ni limitar drets de manera preventiva. Jo sempre dic que el meu Twitter és el reflex del meu mapa i al meu mapa no hi caben els insults ni la violència. Jo creo Twitter. Fem unfollow als violents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada