Aquest refrany ja és present en un discurs de Ciceró («Novo amore, veterem amorem, tamquam clavo clavum, eiciendum putant»), on fa referència al fet de substituir una cosa per una altra de la mateixa índole.
Encara que també hem de tenir present que com més gran és el clau, més forat fa. El refranyer aplica aquest refrany en el sentit que el desamor es cura amb un altre amor. Vaja, que una persona és l’única que ens pot fer oblidar-ne una altra que ens ha decebut.
I com que en qüestions d’amor no es pot fer entrar el clau per la cabota, haurem de baixar del burro i pensar que el temps tot ho cura. Perquè si, a banda d’entossudir-nos, emprem un procediment errat, llavors ens diran que volem clavar el clau per la cabota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada