No sempre hi ha mala intenció, però és clar que l’objectiu cercat difereix molt d’allò obtingut finalment. I entrem llavors en les relacions tòxiques, les relacions que no aporten satisfacció.
I davant d’una situació com aquesta, com quan un estat menysté i esclafa les pretensions de llibertat d’un poble, amb menyspreu per les diferències i les particularitats, no hi ha altre camí que partir peres i intentar remuntar cadascú per separat. I no passa res, perquè hi ha moltes relacions que no funcionen i es trenquen. Però millor ser bons veïns que males parelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada