Vivim en una societat que no ha sabut gestionar què fer amb les persones grans. Mentre que en altres societats la vellesa era símbol de saviesa i de respecte, ara mateix les persones grans ens fan nosa.
Però com diu la dita, tothom vol fer-se gran, és clar!
És cert que l’esperança de vida s’ha allargat molt, que les persones vivim ara molts més anys que abans i que la població es va envellint, perquè neixen pocs nadons com per fer baixar la taxa d’edat de la població. I no hem trobat l’encaix d’aquesta població gran, experta i encara vàlida i útil per a moltes tasques i funcions.
I amb cada persona que se’n va, se’n va un món irretrobable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada