204 - Els testos s’assemblen a les olles, pel cul o per les vores

Les persones s’assemblen als seus progenitors. Tothom porta quelcom, bo o dolent, dels seus pares. No només a nivell de càrrega genètica (hi ha fills que són pastats a un dels pares!), sinó també a nivell social i relacional. Aprenem hàbits i costums dels nostres pares i de tota la família, encara afegiria.

I aquesta càrrega, que uns poden sentir més com a càrrega que d’altrs, és un paquet complet, amb les seves virtuts i amb els seus vicis.

Així també diem A tals pares, tals fills, Fill de pare ballador, tot el dia salta, Qui s'assembla als seus, no fa tort a ningú, Segons l'arbre, el fruit, Si el pare és músic, el fill és ballador, El pare joglar i el fill timbaler, De tal buc, tal eixam, De mala arrel, tard n'ix bon fruit, No és bord qui retira als seus, Cabres virades fan cabrits virats o Per on salta la cabra, salta la xota.